Un conte amb titetelles

Els Ratolins

Pinxo: Hi havia una vegada una colla de ratolins que vivien en un arbre. Quan anaven a buscar menjar, sempre hi havia un ratolí, anomenat Gus, que menjava moltes llaminadures.

(En pinxo s’amaga i Gus menja)

Gus: Mmm... Quina gana que tenia! Que bo estava tot! Estic molt ple! (badalla) Quina son que tinc, me’n vaig a fer la migdiada.

Colla: Nois, nois, voleu anar a jugar al fet i amagat?

Colla: Si, si, tu la pares!!

(Surten corrents i s’amaguen)

Pinxo: Van anar passant els dies, i en Gus sempre feia el mateix, menjava i dormia, menjava i dormia, i poc a poc s’engreixava; fins que un dia..... (s’amaga)

Gus: Buaaah...!! Quant he dormit! Vaig a veure que trobo per menjar... (intenta passar pel forat) Ui, que passa? No puc sortir! Ajuda, ajuda nois, estic aquí, si us plau! (plora)

Granota: Ui hola! Què et passa? Per què plores?

Gus: Es que m’he quedat encallat i no se perquè no puc sortir...

Granota: Un moment... a veure si puc ajudar-te.

(Gus surt amb ajuda de la granota)

Gus: Moltes gràcies!

Granota: I que fas aquí tu sol? I els teus amics?

Gus: Els meus amics... Doncs estaran jugant... jo anava a buscar alguna cosa per menjar.

Granota: I tu, no jugues?

Gus: Es que hem canso molt ràpid i hem fa molta mandra...

Granota: Saps que això no està bé no? Que has de jugar? I si jugues et començaràs a trobar millor, faràs exercici, riuràs i et divertiràs amb els teus amics.

Gus: Si... tens raó, ja se... aniré a buscar-los! Ei nois, voleu jugar?

Colla: Hola Gus! Si vinga anem!

(juguen)

Pinxo: A les hores en Gus va aprendre que havia de menjar menys llaminadures i jugar més amb els seus amics, per divertir-se i estar molt sa.

Bet aquí un gos, bet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat!!